Aquest es un video que he compartir desde el bloc de la assignatura de metodología. Just en el minut 7.44 he pensat en aquesta assignatura, inmediatament a continuació he decidit compartir-ho en tots. Millor dit, he pensat en les classes pràctiques i les
reflexions sobre les diferents maneres de veure un joc. Al video trobem que
parla de processos estandaritzats en l’educació, i nosaltres en classe discutim
sobre els jocs institucionalitzats i els que no hi son institucionalitzats. Son
aquests últims els que més veiem, tractem i juguem; sobre l’educació que el joc
transmet i les possibilitat creatives intrínsiques que el joc aporta. Estes
maneres de pensament diferent que trobem als jocs com poden ser els de lógica
paradoxal, aporten als xiquets diferents maneres de pensar que son molt útils
per a la vida real, per al dessenvolupament del pensament divergent, necessari
ara més que mai dins d’aquesta educación concebuda en la cultura intel·lectual
de la il·lustració i que no permet al xiquet desenvoluparse en aspectes fora
del ja establert; ja que a sovint pares i educador reganyen als fills o alumnes
per eixir-se de la rutina, distraure’s o pensar de manera diferente.
Per això el joc es tan necessari. I deixar que juguen i
experimenten es sempre una bona opció.
El video es molt interessant, us recomane que el veieu en calma i atenció. Jo me fet una pregunta que ací propose:
- ¿Qué alternativa proposes enfront de la estandarització per edad en les escoles?
El video es molt interessant, us recomane que el veieu en calma i atenció. Jo me fet una pregunta que ací propose:
- ¿Qué alternativa proposes enfront de la estandarització per edad en les escoles?