martes, 18 de noviembre de 2014

Educació en el segle XXI. Noves necessitats. Nous reptes?

https://www.youtube.com/watch?v=L6MNTXi82GM#t=630

Aquest es un video que he compartir desde el bloc de la assignatura de metodología. Just en el minut 7.44 he pensat en aquesta assignatura, inmediatament a continuació he decidit compartir-ho en tots. Millor dit, he pensat en les classes pràctiques i les reflexions sobre les diferents maneres de veure un joc. Al video trobem que parla de processos estandaritzats en l’educació, i nosaltres en classe discutim sobre els jocs institucionalitzats i els que no hi son institucionalitzats. Son aquests últims els que més veiem, tractem i juguem; sobre l’educació que el joc transmet i les possibilitat creatives intrínsiques que el joc aporta. Estes maneres de pensament diferent que trobem als jocs com poden ser els de lógica paradoxal, aporten als xiquets diferents maneres de pensar que son molt útils per a la vida real, per al dessenvolupament del pensament divergent, necessari ara més que mai dins d’aquesta educación concebuda en la cultura intel·lectual de la il·lustració i que no permet al xiquet desenvoluparse en aspectes fora del ja establert; ja que a sovint pares i educador reganyen als fills o alumnes per eixir-se de la rutina, distraure’s o pensar de manera diferente.


Per això el joc es tan necessari. I deixar que juguen i experimenten es sempre una bona opció.

El video es molt interessant, us recomane que el veieu en calma i atenció. Jo me fet una pregunta que ací propose:
- ¿Qué alternativa proposes enfront de la estandarització per edad en les escoles?

martes, 11 de noviembre de 2014

Juego paradoxal para invidentes

Juego paradoxal para invidentes
Los tres campos invidentes
El juego paradoxal que nos hemos inventado es el de los tres campos pero con unos cambios. El juego esta formado por 3 grupos en los que están los lobos, que eliminan a las gallinas, las gallinas que eliminan a las serpientes y las serpientes que eliminan a los lobos. Este juego estará adaptado para la gente con discapacidad visual para ello cada grupo tendrá una señal auditiva diferente. las serpientes tendrán un cascabel en cada pie para que cuando vayan a andar se les escuche, las gallinas cada vez que anden tendrán que hacer el sonido de una gallina y los lobos cada vez que anden tendrán que aullar. De esta manera, mediante la escucha, las personas podrán saber quien esta cerca para poder pillar o para tener que huir.

Lobos -  Gallinas   - Serpientes
(aullan)- (cacarean)- (cascabel)

lunes, 10 de noviembre de 2014

PRAXEOLOGÍA

Hola!
Avui, llegint el Vocabulari Praxeològic Bàsic que hi ha penjat al bloc de l'assignatura, me done compte que no se el que vol dir Praxeología. Així pues, busque la definició a Wikipedia, la qual me dona una idea del que vol dir la Praxeología.
I, com que la setmana passada vam começar l'assignatura de "Metodología de l'ensenyament de l'AF", me pareix interessant compartir la definició.. per si algú de vosaltres tampoc tenia clar el que volia dir.
Ahi va:
Praxeología es una metodología que busca estudiar la estructura lógica de la acción humana (praxis). El primer postulado de la praxeología es que el hombre es un ser de racionalidad perfecta. Por lo tanto, las ideas de racionalidad limitada son su antítesis. La praxeología centra su atención en el individuo que actúa (individualismo metodológico), sacando de esta observación axiomas o principios elementales, inmutables e incuestionables, con los cuales analizar el proceso de la acción del humano. Por eso si alguno de los axiomas se demostrara falso, entonces se desmoronaría toda la teoría praxeológica. El análisis comienza con las apreciaciones y aspiraciones del consumidor, quien supuestamente operaría basándose en su propia (y siempre mudable) escala de valores. Combinando y entrelazando las escalas de valores de todas las personas se generaría el total de la oferta y la demanda económica (valoración subjetiva).

Hi ha que tindre en compte que la Wikipedia ho enfoca cap a una ciència económica principalment. Nosaltres obviament enfoquem la praxeología cap a un anàlisi del moviment i l'activitat física.

miércoles, 5 de noviembre de 2014

L'importància dels jocs paradoxals en l'àmbit educatiu

Els jocs paradoxals, o els jocs amb xàrxies de comunicació ambivalent, representen un bon instrument de formació, a pesar de que es troben en una situació clara de subordinació respecte als jocs institucionalitzats.

Aquests jocs institucionalitzats, els quals són un recurs molt ben emprat per gran part del professorat docent, estan fonamentats en les xàrxies d'exclusivitat, on no es permiteixen accions simultànies de comunicació i contracomunicació. Aquest fet provoca que els jugadors tinguen un rol clarament definit durant tot el joc, on tindran una sèrie de companys amb els quals hauran de col·laborar, i una sèrie d'enemics a véncer, no deixant lloc, per tant, a la confusió o l'ambigüitat.

Per contra, segons Victor Pérez Samaniego, "els jocs esportius no institucionalitzats basats en xàrxies de comunicació ambivalents permiteixen entablir relacions de comunicació amb els adversaris, derivant en una lògica paradòjica. La comprensió d'aquesta lògica paradòjica ofereix unes possibilitats singulars per a l'educació esportiva, entre les quals s'inclueixen l'educació de la competició i de l'identitat com a jugador o jugadora " ( Pérez Samaniego, V.  2004. Tándem )
Per tant, els jocs basats en les xàrxies ambivalents, si que permiteixen les accions simultànies de comunicació i contracomunicació, creant així una contradicció permanent entre companys i adversaris. D'altra banda, als jocs paradoxals, les regles no estan instaurades com als jocs de xàrxies exclusives, sinò que són els jugadors els que s'encarreguen de determinar les normes del joc.

Els jocs paradoxals, propicien una situació d'incertessa entre els jugadors, la qual cosa fa imprescindible la realització de pactes amb els adversaris per a poder aconseguir un objectiu ( majoritàriament a les triades ), pactes que es formen i destrueixen quasi simultàneament, donant lloc a un constant canvi de rol i de companys. També cal assenyalar que en aquest tipus de jocs es redueix  l'importància tècnica i es destaca la tàctica, impulsant als jugadors a pensar en estratègies per tal d'aconseguir el seu objectiu, i no basant-se en la condició física ( guanya el més ràpid, el més fort... )


Finalment, m'agradaria fer una reflexió i comentar que aquest post no és més que una forma d'intentar incentivar als companys que es decanten per la docència a no centrar-se solament en una de les dues opcions (exclusivitat-ambivalència), sinò fer una combinació, ja que ambdós tipus proporcionen uns valors o unes vivències úniques que no es poden desaprofitar.