L'importància dels jocs paradoxals en l'àmbit educatiu

Els jocs paradoxals, o els jocs amb xàrxies de comunicació ambivalent, representen un bon instrument de formació, a pesar de que es troben en una situació clara de subordinació respecte als jocs institucionalitzats.

Aquests jocs institucionalitzats, els quals són un recurs molt ben emprat per gran part del professorat docent, estan fonamentats en les xàrxies d'exclusivitat, on no es permiteixen accions simultànies de comunicació i contracomunicació. Aquest fet provoca que els jugadors tinguen un rol clarament definit durant tot el joc, on tindran una sèrie de companys amb els quals hauran de col·laborar, i una sèrie d'enemics a véncer, no deixant lloc, per tant, a la confusió o l'ambigüitat.

Per contra, segons Victor Pérez Samaniego, "els jocs esportius no institucionalitzats basats en xàrxies de comunicació ambivalents permiteixen entablir relacions de comunicació amb els adversaris, derivant en una lògica paradòjica. La comprensió d'aquesta lògica paradòjica ofereix unes possibilitats singulars per a l'educació esportiva, entre les quals s'inclueixen l'educació de la competició i de l'identitat com a jugador o jugadora " ( Pérez Samaniego, V.  2004. Tándem )

Per tant, els jocs basats en les xàrxies ambivalents, si que permiteixen les accions simultànies de comunicació i contracomunicació, creant així una contradicció permanent entre companys i adversaris. D'altra banda, als jocs paradoxals, les regles no estan instaurades com als jocs de xàrxies exclusives, sinò que són els jugadors els que s'encarreguen de determinar les normes del joc.

Els jocs paradoxals, propicien una situació d'incertessa entre els jugadors, la qual cosa fa imprescindible la realització de pactes amb els adversaris per a poder aconseguir un objectiu ( majoritàriament a les triades ), pactes que es formen i destrueixen quasi simultàneament, donant lloc a un constant canvi de rol i de companys. També cal assenyalar que en aquest tipus de jocs es redueix  l'importància tècnica i es destaca la tàctica, impulsant als jugadors a pensar en estratègies per tal d'aconseguir el seu objectiu, i no basant-se en la condició física ( guanya el més ràpid, el més fort... )

Finalment, m'agradaria fer una reflexió i comentar que aquest post no és més que una forma d'intentar incentivar als companys que es decanten per la docència a no centrar-se solament en una de les dues opcions (exclusivitat-ambivalència), sinò fer una combinació, ja que ambdós tipus proporcionen uns valors o unes vivències úniques que no es poden desaprofitar.